20/5/11
No tot són bones notícies... De 4 pollets que van néixer, només un queda viu. Un pollet molt guapo, negret, potetes peludes. Una bolleta de cotó, vaja. Ens estam trobant tots els problemes de joves "pagesos" inexperts.
Un dels pollets es va ofegar dins una caca enorme de la seva mare... no comments.
L'altre, va sortir per baix de la porta, per un forat que van fer les gallines gratant, i va ser berenar suculent dels moixos. (això darrer són suposicions).
I aquest darrer... no ho sabem massa bé. Era el més fluixet, li faltava mitja cara des del naixement, i sa mare el trepitjava contínuament.
No tenc massa clar què passarà amb el petit que ha esdevingut fill únic...
15/5/11
Van naixent els primers fruits...
L'entrada d'ahir xerrava del primer pollet que va néixer. Pareix que encara és viu, encara que té aquella ferida a la cara. Però avui dematí estava ben xalest i etxerevit, amagat a davall sa mare. L'he haguda d'aixecar per saber si hi havia res, perquè no piulaven, ni se movien. Almanco hi havia un germanet també molt espavilat a devora ell.
No els he volgut desbaratar més, però demà ja començaré a fer-los altres fotos, i els durem a la gàbia que els tenim preparada. És xulíssima, i ja penjarem fotos. En Biel ha fet un galliner preciós, i hem tapat els forats que quedaven amb aritja, perquè no puguin entrar-hi rates ni altres bitxos menja-polls.
Ja tenim una de les polletes petites que pon! És na Paula la primera que s'ha animat (la favada que vam comprar fa uns mesos a Sineu). El "problema" és que pon els ous on na Magdalena està covant... i crec que no li agrada gaire. Si no ho creis, mirau la cara de paciència que posa ella...
per cert, ja veurem què feim si dels ous de na Magdalena en surt res... Per una altra banda, a l'hort estan començant a sortir moltes coses. El que ens té més preocupats és que no plou gens. I no hem posat el tub de goteig, encara...
El magraneret que acabava de néixer quan vam començar l'hort ha tret la seva primera flor. Ja sabem que s'han d'empeltar, que les magranes silvestres són agres. Tot arribarà!
L'estepa blanca que vam dur del Puig Gros de Santanyí quan encara només feia dos ditets està guapíssima, i treu les seves primeres flors.
Les carxoferes diuen adéu, estressades de tants de bitxos. Les he tallades, a veure si els nous reverds surten amb més força. Tanmateix ja fa setmanes que no ens dónen carxofes.
Les primeres flors de carabassó. A la foto una flor mascle (esquerra) i una flor femella (a la dreta) amb el carabassonet a la base. Mmmmh m'encanten les flors de carabassa en tempura, arrebossades, dins ensalada... i no en venen mai a plaça!
El nisprer carregadíssim, i uns nísperos grossos i dolços. La primera floració va donar nísperos massa petits, sense pinyol, però dolços; i aquesta segona floració ha donat uns nísperos de campionat.
Tornam a provar amb la "chima di rapa" que ens va recomanar (i regalar llavors) el nostre veí. De moment, hem fet planter i pareix que va molt bé. Ara veurem com creix i madura.
14/5/11
Neixen els pollets
Els ous els vam posar el dia de Pasqua, i la data probable d'eclosió dels ous (dpp, si fóssin personetes, com vaig aprendre amb el meu embaràs) era demà, vint-i-un dia després.
Però sembla que, almenys un, ha sortit primerenc.
L'hem trobat avui matí, piulant a davall sa mare, lleig i brut, com tots els acabats de néixer, i amb una ferideta a la cara. No sabem si és normal o no, però imaginam que amb la clovella de l'ou hi ha aquest risc. Cara d'estar molt cansat, i la mare cara de flipada. Supòs que se n'acaba d'adonar que el pollet és pequinès, i que ella és menorquina... esperem que s'entenguin amb tanta interculturalitat!
Aquí la foto del moment!
27/4/11
primavera, comença el nou cicle
Amb l'arribada del bon temps, dels dies llargs, del sol i les ganes d'estar per fora, hem reprès les ganes i la il·lusió de sembrar i mimar la terra. I, evidentment, la terra ja ens ha començat a regalar alguns dels seus fruits: maduixes, carxofes, nísperos ...
I també algunes imatges belles, com els ocellets i les papallones que ens visiten.
Una adquisició nova ha estat una desbrossadora, amb la que hem deixat la tanca amb una bona gespeta on podem jugar amb n'Aineta.
Per una altra banda, hi ha les gallines. Vam tenir dues baixes, que van ser en Nan, el gall, i na Marina, la gallina francesa.. Se van tirar dins la gisterna, ves tu a saber què hi cercaven!
Vam anar a Sineu i hi vam comprar dues polletes noves: una favada menorquina, i una menorquina tota blanca. Vam aprendre que les gallines favades són la mescla de menorquina blanca i menorquina negra.
Ara, en total, tenim 5 gallinetes: na Pintada, na Magdalena, na Nina (nascuda a Es Miramé), na Paula i na Tiana (aquestes dues són les jovenetes de nova adquisició).
I ous, cap ni un! les tres darreres encara són molt joves, i les dues grans s'han posat lloques. Na Magdalena no crec que li vagi massa bé, perquè romp els ous (vaja!), i na Pintada supòs que li anirà súper bé perquè no se'n mou, de damunt aquells 7 ouets! Els ous són de gallina Pekín. Un amic de la infància ens va passar els ous caponats d'aquesta raça. Són petitons, i sabem que tant els gallets com les gallinetes d'aquest tipus són molt dòcils... Ja veurem!
6/2/11
Descans hivernal i represa
L'arribada de n'Aineta ens ha ocupat mig any fins el punt de no haver sembrat res des de l'estiu.
Ara començam a llaurar les parades, a posa-hi compost i fems de somera i, en tenir-ne, palla.
16/7/10
juliol, calor, i fruits!
Fa ja una setmaneta que podem menjar tramponet del nostre hort, i això és un gust. Estam collint les darreres cebes que vam sembrar ja fa mesos, els prebets ens van un poc enrere, i les tomàtigues creixen i maduren que és un gust!
Tenim moltes varietats de tomàtiga diferents, cosa que ens fa molt divertida la feina d'hortolans. La senalla que ens en duim és variada encara que només hi hagi tomàtigues. De moment vos pas dues fotos de tomàtigues "morro de vaca". Les llavors les vam aconseguir en un mercat de Barcelona ,l'any passat, i ens vam fixar que allà les venen com a cosa molt bona (i ho són! carnoses com les "cor de bou", i ben grosses).
També enguany hem sembrat "cor de bou", que és l'estrella del nostre hort (perquè va ser la primera que vam sembrar, i tots els veïns en xerraven), la única cosa és que va un poquet enrere. Va costar fer-la germinar i que no morís als pocs dies.
Els carabassons també ens donen moltes alegries. Vam sembrar 3 plantes i ens fan un caramull de fruits! I si ens despistem resulten ésser grossíssims. Per aquest motiu i perquè vaig sentir a dir que era molt nutritiu menjar-ne, ara ens menjam també les seves flors, totd'una quan surten. Ara bé, les m'he de disputar amb un caramull d'abelles que les festejen:
És cert que ens van dir que haviem podat les parres amb una mala lluna, perquè no produirien massa fruit. Però, supòs que per tot el que les ha mimades en Biel, s'estan comportant com unes campiones, i d'aquí a un mes ja començarà a madurar tot això i molt més:
I enguany el blat de moro no sé com anirà... En el moment de sembrar-lo vam tenir altres coses per fer, i només tenim una filereta de crispetes. Aquesta setmana n'hem sembrat més, tant de crispetes com aquell gegantí de Mèxic. Això és com està el de crispetes ara mateix:
De dins el compost ens comencen a sortir moltes coses. Una d'elles va ser una cucurbitàcia, que no tenim massa clar si és una síndria o no. De tota manera, noltros la vam treure del compost amb delicadesa i li vam fer un lloc a l'hort, davora les maduixetes. Ja veurem què en surt! També hi ha dues tomatigueres que viuen la mar de felices dins el compost. No les regam, i elles van creixent i creixent, i ja n'hem collit tomàtigues. No les transplantam perquè tanmateix ja tenim moltes tomatigueres al lloc on volem que estiguin, i no les arrabassam perquè produeixen. Això és el fems convertit en menjar!
Vam sembrar també carabasses per fer encarabassat. Tenim dues carabasseres d'aquest tipus que, si són tan productives com la que vam sembrar l'any passat, ens podrem posar les botes aquest hivern de menjar-ne amb les postres! La curiositat és que una llavor de carabassa ("normal") ha germinat suora la planta de carabassera d'encarabassat (vaja joc de paraules!). No l'arrabassarem perquè no n'hem sembrat, de carabasses, i ben bones que són. Hauran de compartir espai i nutrients. Ja veurem com se les arreglen!
Un alquequengi ha nascut, espontani, dins una parada que no hi havia res sembrat. Com que el vell es va morir, deixam aquest que creixi, i esperem que sigui tan productiu com l'anterior (vivint dins una parada, ben regat i ben femat, supòs que encara ho pot ésser més)
I ja fa uns anys que vam podar els tarongers de Es Miramé, i encara no s'havien atrevit a fer cap tarongeta. Enguany pareix ésser que la cosa millora, ara només falta que siguin dolces dolces...
També enguany hem sembrat "cor de bou", que és l'estrella del nostre hort (perquè va ser la primera que vam sembrar, i tots els veïns en xerraven), la única cosa és que va un poquet enrere. Va costar fer-la germinar i que no morís als pocs dies.
Els carabassons també ens donen moltes alegries. Vam sembrar 3 plantes i ens fan un caramull de fruits! I si ens despistem resulten ésser grossíssims. Per aquest motiu i perquè vaig sentir a dir que era molt nutritiu menjar-ne, ara ens menjam també les seves flors, totd'una quan surten. Ara bé, les m'he de disputar amb un caramull d'abelles que les festejen:
És cert que ens van dir que haviem podat les parres amb una mala lluna, perquè no produirien massa fruit. Però, supòs que per tot el que les ha mimades en Biel, s'estan comportant com unes campiones, i d'aquí a un mes ja començarà a madurar tot això i molt més:
I enguany el blat de moro no sé com anirà... En el moment de sembrar-lo vam tenir altres coses per fer, i només tenim una filereta de crispetes. Aquesta setmana n'hem sembrat més, tant de crispetes com aquell gegantí de Mèxic. Això és com està el de crispetes ara mateix:
De dins el compost ens comencen a sortir moltes coses. Una d'elles va ser una cucurbitàcia, que no tenim massa clar si és una síndria o no. De tota manera, noltros la vam treure del compost amb delicadesa i li vam fer un lloc a l'hort, davora les maduixetes. Ja veurem què en surt! També hi ha dues tomatigueres que viuen la mar de felices dins el compost. No les regam, i elles van creixent i creixent, i ja n'hem collit tomàtigues. No les transplantam perquè tanmateix ja tenim moltes tomatigueres al lloc on volem que estiguin, i no les arrabassam perquè produeixen. Això és el fems convertit en menjar!
Vam sembrar també carabasses per fer encarabassat. Tenim dues carabasseres d'aquest tipus que, si són tan productives com la que vam sembrar l'any passat, ens podrem posar les botes aquest hivern de menjar-ne amb les postres! La curiositat és que una llavor de carabassa ("normal") ha germinat suora la planta de carabassera d'encarabassat (vaja joc de paraules!). No l'arrabassarem perquè no n'hem sembrat, de carabasses, i ben bones que són. Hauran de compartir espai i nutrients. Ja veurem com se les arreglen!
Un alquequengi ha nascut, espontani, dins una parada que no hi havia res sembrat. Com que el vell es va morir, deixam aquest que creixi, i esperem que sigui tan productiu com l'anterior (vivint dins una parada, ben regat i ben femat, supòs que encara ho pot ésser més)
I ja fa uns anys que vam podar els tarongers de Es Miramé, i encara no s'havien atrevit a fer cap tarongeta. Enguany pareix ésser que la cosa millora, ara només falta que siguin dolces dolces...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
cel des del miramé
