Començant a remoure la terra...

Eulàlia. Potser era a principis de primavera, quan te vaig dir, ho recordes, Biel? la il·lusió que me feia donar un gir a la meva vida. Feia ja massa anys que m’havia allunyat de la terra fèrtil, i que vivia enmig de cotxes, renou, i alts murs que separaven el carrer de les llars, que estaven disposades una damunt l’altra, com al supermercat ens trobem les llaunes i els tetrabriks.

I va ser aleshores quan tu em vas animar a continuar reflexionant, Biel. I junts vam arribar a la conclusió que, els dos, voliem apassionadament formar part de la Mare Terra i ajudar-la a respirar. Per qualque lloc haviem de començar, i, després d’algunes divagacions, vam decidir que el principi era fer un hort ecològic.

Fa anys que tansols consumim productes ecològics, i, fins i tot, hem reduït sensiblement la carn i els productes preparats de la nostra dieta. I què millor, ens demanam, que consumir tots aquests aliments acabats de collir, i amb el amésamés de tota la ternura que li hem anat transmetent durant la seva vida?

ES MIRAMÉ. Gran nom! És el nom de la finca on ubicarem l’hort. És allà on els meus padrins hi van tenir l’hort sempre, i és on jo tenc els meus primers records d’unes collites sanes i saboroses, després de setmanes d’acompanyar a la meva padrina Eulàlia a regar i cuidar aquells solcs a la terra que ella havia fet cuidadosament.

ESTIU. Estació calorosa on n’hi hagi. El pitjor mes per començar. Però vam estar tantejant el terreny. Amagats entre les males herbes vam trobar molts de kg de raïm, boníssim. Està bé això de començar per la recol·lecció. Ara fa més ganes l’empresa!

TARDOR. I ha estat a la tardor que hem començat a llevar totes aquelles herbes que no ens deixàven avançar. La nostra caparrudesa en no emprar aparells que intoxiquin el planeta fa que les feines, escalonades cada cap de setmana, no avancin tan de pressa. Però com que l’objectiu no és acabar aviat, sinó fer-ho bé…

DIUMENGE 28 D’OCTUBRE. Canvi d’hora. Ben prest surt es sol, i arribam a Es Miramé preparats per començar a fer la feina més guapa. Una nova etapa comença perquè hem fet les primeres plantacions.

Sempre amb l’ajuda de tot el que hem après als cursos de’n Gaspar Caballero, amb les seves parades en crestall, i també el de cultiu ecològic d’hortalises de la conselleria d’agricultura, i amb el manual en la mà (El huerto familiar ecológico, de’n Mariano Bueno), començam a remoure la terra.

El primer problema que ens trobam és que no entenem les rotacions amb 4 parades (proposta de’n Caballero de Segovia), però sí que entenem les rotacions en 6 parades que proposa en Mariano Bueno.

Per tant decidim fer les bellíssimes parades en crestall, amb les seves floretes enmig, el seu sistema de reg i d’abonament, i la seva distribució damut la terra, però envers de fer-ne 4, en farem 6.

De moment, diumenge vam deixar la terra marcada per tal que hi hagi, en un futur molt proper, 6 parades, de 1’5 m cada una, i de 4 metres de llarg.

Una parada ja està sembrada: 24 lletugues variades, una dotzena de cols variades i 6 coletes de bruseles. També 6 carxoferetes. Tot això de planter.

La segona parada que vam preparar la terra hi vam posar uns 24 porros de planter, i vam estar sembrant la resta de llavor (safarnari, ravanets i cebes). Per lo vist, les safarnaris (o pastanagues) tenen un antirepel·lent dels bitxos que es mengen les cebes i els porros.

I pels voltants de les parades, un gruix de palla d’uns 5 cm, per conservar humitat de la terra, i que no creixin tantes herbes.

I ara falta esperar… i esperar… De moment, el cel s’ha comportat amb tot el mim que necessitàvem: ha estat plovent, lentament, per no malferir les fulles tendres. Diuen que per Santanyí ahir va fer, suaument, 8 litres d’aigua per metre quadrat.