Constel·lacions

De vegades, començar un viatge és senzillament posar-se en marxa. No importen gaire ni els preparatius, ni l'equipatge, ni el traçat de la ruta; tan sols començar a caminar.
Així és com hem iniciat aquesta aventura en es Miramé: sense eines, sense tècniques, sense sebre què ens depara. L'energia que ens mou són els vius records de n'Eulàlia-nina i la meva curiositat d'explorar un univers desconegut però latent en algun racó del codi genètic.
Com els antics viatgers, que observaven al cel les constel·lacions per traçar la seva ruta, nosaltres ens hem passat moltes nits cercant des de diferents llocs (Panticosa, Irati, Coll de Sóller, Mondragó...) la nostra constel·lació, algunes fites. Era qüestió de temps i paciència. Sabem que al cel hi ha representat el Món sencer, només hem d'aprendre a llegir-lo.

Després d'un parell d'anys i un parell de cursos per Costitx, finalment vàrem anar traçant un esbós de la nostra ruta, una idea de per on començar.

Si heu observat mai el cel amb atenció, veureu fins a quin punt és un mirall del món. Si heu après a fer-ho de nit, provau de fer-ho de dia i veureu que les imatges són molt més netes i clares. I així és com els nostres primers esbossos es varen anar concretant en la nostra constel·lació, en el triangle vital: Na Boneta - es Miramé - Ca sa Padrina.

ES MIRAMÉ ocupa el nostre present.

CA SA PADRINA ens connecta amb el passat.

NA BONETA serà la nostra aventura en un futur.

Les aromàtiques també tenen el seu espai

Divendres vam arribar a l’hort amb la il·lusió d’aquell qui comença una nova cosa. No duiem altra cosa a la ment que veure què havia passat amb el nostre sembrat. S’ho hauria menjat algun conill? Els caragols haurien fet un àpat de les tendres lletugues? Hauria crescut mala herba, o la palla havia fet la seva feina d’aturar-les ?

Va ser una gran alegria veure, ja a través de la reixa de l’entrada, que no havia passat cap d’aquestes “desgràcies”, sinó que tot estava tal i com ho vam deixar. Quan vam entrar dins la tanca, me vaig acostar cap al bocinet de parada que hi haviem posat llavoretes, per veure si alguna havia germinat. Però… què vaig veure? Idò unes formiguetes, feineres elles, enduguent-se’n les llavoretes de ceba damunt el seu caparrí !

No vam fer res per evitar-ho. Ja veurem si en seran una plaga o no. Senzillament, ho vam regar perquè no estéssin còmodes, i el temps dirà si ho vam fer bé o malament.

Els tassons plens de cervesa tenen al seu interior un caramull llimacs, i les verdures quasibé no estaven gens tocades. Per tant, ho vam deixar talment.

Per una altra banda, vam millorar l’espantaocells: vam posar paperins de festa dalt de les parades. No tansols assusta els ocells, sinó que dóna a la parada un aspecte festiu i un sorollet (tssss tssss) que recorda, inevitablement, aquelles nits de verbena que tant ens agraden als mallorquins.

El que hem fet , més important, aquest cap de setmana, ha estat la sembra d’aromàtiques a Es Miramé.

Al raconet més ombrívol de tots, prop de l’entrada pel carrer del Vinyet, i deixant-li prou espai per créixer, un lloreret molt petitó. Esper amb devoció el seu creixement, i el desenvolupament d’un arbre tan aromàtic i encisador com és el llorer.

I prop de la paret, però sense tocar-la (hi passa la canonada que ens proporciona aigua des d’una aljub que tenim) hi hem sembrat un parell d’arbustets aromàtics: valeriana, alfabegueres, romaní, moraduix, sàlvia i tem. A cada un d’ells li hem deixat espai per tal que es pugui desenvolupar. L’objectiu és fer de les bardisses un espai interessant i aprofitable. Cada parada ja té les seves herbes aromàtiques. Aquest espai que hem creat és més per disfrutar-lo que no pas per la funció de cridar abelles que puguin tenir les aromàtiques de les parades.

I ara falta esperar una setmana més, a veure què tal s’adapta tot això. I falta una setmana més per continuar sembrant, per continuar llevant herbes, per continuar olorant, disfrutant, somiant, descansant, …

I per acabar, anunciar que potser és cert que el temps està loco, que l'hem malferit: un ametler florit ens ha estat observant. Pel que sé, la flor de gener no omple el paner, però... què en diuen de la flor de novembre?