Un arxiu fotogràfic per resumir la feina feta sempre va bé, i és d'agraïr. Per això he decidit que, amb l'any que comença, va bé un poc de recapitulació.
En primer lloc, sa caseta-barraqueta que protegeix de la pluja el nostre material.
Després, cal recordar les nostres primeres aventures amb les "males herbes", quan tot estava encara per fer.
Una vegada dominada (o mig dominada) la terra, les feines poden ser més lleugeres.

Es Miramé té bones parets, però les males herbes tenen molta força. si no, demanau-ho a aqueix canyar!


Es Miramé té bones parets, però les males herbes tenen molta força. si no, demanau-ho a aqueix canyar!

I els tarongers, que creiem morts del tot, resulta que s'alegren tant que els mimem, que, petitons, pero viuen!
I alguns, fins i tot ens regalen alguns dels seus fruits.
També la feina d'hort dóna, al cap de tots aquests mesos, uns resultats que ens animen a continuar, amb la pau i el somriure d'un que sap que va bé.
I per acabar, una cosa divertida: el nom, borrat pel pas dels anys, de la finca. No és la nostra entrada, sinó que és la del veí (suposam que en algun moment devien ser tansols una finca, i que van ser separades fa anys). Mirau-ho bé, en lletres blaves, damunt fons de pedra, reciten les lletres MIRAME.



.jpg)



cel des del miramé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada