Les maduixes

I bé, aquí hi ha la foto que tots esperàvem! Les maduixeres carregades de vermell!!

Encara no n'hem feta la confitura, però sí que hem menjat maduixes de totes les maneres possibles: en batut, a trossets, directament de la planta, ...

Les maduixes tenen gust a maduixa, i la única cosa que demanen és aigua i sol. Davall de la palla hi ha el reg automàtic que vam posar quan va ser necessari. Cada dia, durant un quartet d'hora, tot el que hem sembrat beu aigua duita directament de l'aljubeta que hi ha aprop d'allà. Aviat ampliarem aquest temps a vint minuts o mitja hora, perquè el sol ja comença a ser molt dur. De tota manera, la idea de posar la palla és molt bona, i si no que ho diguin a la quantitat de cuquets del bon jesús i d'altres que viuen a la seva fresqueta!!

Es nisprer

Eriobotrya japonica, nespler del japó.

Un bell exemplar, ben redonet; però una mica descuidat, amb la copa en terra, impossible ficar-s'hi davall, molt espès, amb massa branques i massa fruits (encara verds).

Ens varen recomanar fer-li una bona aclarida i llevar-li la meitat dels fruits, i així ho vàrem fer. Era el mes de març.

Després d'anys amb la copa en terra, havia quedat un bon coixí de fullaca i un bon nombre de fills.

I així va recuperar la forma d'arbre.

Dos mesos més tard, el maig, vàrem poder disfrutar dels fruits durant tres setmanes, fins que la pluja els va arribar a fer malbé.

Com tot el que ens dóna l'hort, ho vàrem compartir amb la resta d'animals que hi viuen o ens visiten, especialment ocells i escarabats com aquests, ben llépols: