Un bell exemplar, ben redonet; però una mica descuidat, amb la copa en terra, impossible ficar-s'hi davall, molt espès, amb massa branques i massa fruits (encara verds).
Ens varen recomanar fer-li una bona aclarida i llevar-li la meitat dels fruits, i així ho vàrem fer. Era el mes de març.
Després d'anys amb la copa en terra, havia quedat un bon coixí de fullaca i un bon nombre de fills.
I així va recuperar la forma d'arbre.
Dos mesos més tard, el maig, vàrem poder disfrutar dels fruits durant tres setmanes, fins que la pluja els va arribar a fer malbé.
Com tot el que ens dóna l'hort, ho vàrem compartir amb la resta d'animals que hi viuen o ens visiten, especialment ocells i escarabats com aquests, ben llépols:
cel des del miramé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada