S'entreveu l'estiu, allà lluny

Sí, sí sí. Que l'estiu ja arriba, o almanco s'ensuma quan te n'adones que estas sembrant ja les meloneres, els prebers, i els carabassoners; i quan veus que les tomàtigues de ramallet ja fan un pam i s'estiren cap a dalt, i les carabassetes també sobreviuen a l'aire lliure de l'hortet.

La idea de posar la tauleta va ser bona bona. Ja hi anam a berenar, ens hi asseim quan estam cansats, hi deixam les coses, el bloc on apuntam el que sembram, el dia, i la quantitat...

Aquest cap de setmana hem tengut una bona ajuda, encara que no hem fet fotos, per tant no hi ha reportatge gràfic. Ha vengut la nostra amiga Irene, i entre ella i en Biel han estat "jugant" amb la faus llarga. No han deixat cap herba al voltant dels arbusts que hi ha (tarongers, parres), intentant així evitar que agafin massa humitat i torni a visitar-nos aquell mildeu que ens va deixar sense rem l'any passat.

Jo m'he dedicat a entrecatravar entre les cebes i els porros per tal que la terra no s'eixugui massa, i també llevar les petites herbetes que van naixent i robant espai i nutrients a les nostres apreciades hortalises.

També he començat a arreglar la parada de les maduixes i.... sorpresa! ja n'hem pogut menjar dues! les dues primeres maduixes de l'any!

I bé, la primavera continuarà... i l'estiu ja arribarà!

Torna la primavera, torna l'hort

Una vegada ha passat l'hivern, arriba altre cop el sol, i totes les llavoretes es decideixen a germinar, i les flors a obrir-se. Fenòmen que veim any rere any, d'ença que naixem, però que és impossible que no l'admirem, cada primavera.

Durant els mesos freds només podiem disfrutar dels alls, com anaven creixent, poc a poc, i de les herbes adventícies (com diuen els d'agricultura ecològica), verdes, avorrides sense altre color que el verd.

I ha estat aquest mes quan, de sobte, arribam en Biel i jo a Es Miramé, i tot ha florit, tant les herbes adventícies com les que hem sembrat. Un joc de colors ens escomet, i noltros el que volem fer és disfrutar-lo.

Les ensalades que feim amb les lletugues que, a la fi, podem collir, tenen colors dels pètals de les caputxines, que han ressorgit prop de les maduixes, i de les borraines, que han florit per tot arreu, duient, d'aquesta manera, un poquet d'aquesta alegria primaveral a la taula de ca nostra.

Per gaudir millor de l'espectacle, decidim que Es Miramé no és lloc tansols per fer-hi feina, sinó també per fer-hi una miqueta de vida. Per això hi duim una taula de fusta que s'estava morint sense que ningú se la mirés, i la posam al bell mig del nostre hort. I des d'allà podem ja observar l'entorn, escriure, llegir, berenar, ...

I no som els únics que hem decidit ser feels a l'hort per anar-hi a menjar, sinó que tenim també algú més que ja és col·laborador nostre. Una mel·lereta ha decidit no tenir-nos mica de por, i viure de tot el gra que hi ha a la nostra compostadora. Bon profit Mel·lereta!

A hores d'ara, el que hem fet ha estat: llevar tota l'herba al voltant de les parades, i posar-hi palla. No només ajuda a que no creixi tanta herba, sinó que, a més, queda molt estètic i amb les parades molt ben del·limitades. Hem fet algunes parades noves: una parada, enmig hi ha una parra, i l'altra un taronger. Som conscients que potser no és la millor idea, però ens feia ganes provar-ho. (Ja veurem com ens duim amb les arrels!)

La cabra Blanqueta