Fa ja molts mesos, un mal consell ens va dir que era temps de sembrar faveres. Van créixer, van florir, i van ser flors que només van servir d'aliment pels milers de pugons que van aparéixer. Ni una fava vam veure! Les plantes, però, enlloc de morir-se van continuar fermes a la seva paradeta. Ara fa un mes que les tenim florides, i aquesta setmana vam menjar la primera truita de faves tendres. Boníssima, amb els ous de na Pintada (de moment, segueix éssent la única gallina que ens dóna ous).
A més, aquest racó de l'hort és molt alegre perquè hi ha molta vida: abelles, vespes, i animalets de tot tipus que volegen per aprofitar el néctar i el benestar de les nostres faveres.
Amb la neu de l'altre dia, un bròcoli se'ns va espigar. També algunes lletuguetes, que ja no creixien bé, s'han hagut d'arrabassar i tirar.
També els ravenets s'estan posant guapos. Com que en vam sembrar molts, encara que siguin petitons, els anam collint. Jo mateixa, cada migdia, abans de dinar, si el temps ho permet, camin fins a l'hortet, cull un ravenet o dos, i allà mateix faig l'aperitiu. Què ho són les coses acabades de treure de la terra!
I el cap de setmana passat en Biel va estar arreglant les parres. Després un veïnat ens va avisar que era una mala lluna per podar la parra, però tot ja estava fet. No ens preocupa gaire, ja que no fa mal a la planta: la única cosa és que produirà menys quantitat de raïm, i més quantitat de tanyada. No està malament, vam pensar, perquè l'any passat en vam tenir massa; a més, ens agradaria fer un racó d'ombracle per passar els horabaixes de juliol, menjant el tramponet acabat de collir...
I respecte als animals...
cel des del miramé
