Tenim moltes varietats de tomàtiga diferents, cosa que ens fa molt divertida la feina d'hortolans. La senalla que ens en duim és variada encara que només hi hagi tomàtigues. De moment vos pas dues fotos de tomàtigues "morro de vaca". Les llavors les vam aconseguir en un mercat de Barcelona ,l'any passat, i ens vam fixar que allà les venen com a cosa molt bona (i ho són! carnoses com les "cor de bou", i ben grosses).


També enguany hem sembrat "cor de bou", que és l'estrella del nostre hort (perquè va ser la primera que vam sembrar, i tots els veïns en xerraven), la única cosa és que va un poquet enrere. Va costar fer-la germinar i que no morís als pocs dies.

Els carabassons també ens donen moltes alegries. Vam sembrar 3 plantes i ens fan un caramull de fruits! I si ens despistem resulten ésser grossíssims. Per aquest motiu i perquè vaig sentir a dir que era molt nutritiu menjar-ne, ara ens menjam també les seves flors, totd'una quan surten. Ara bé, les m'he de disputar amb un caramull d'abelles que les festejen:

És cert que ens van dir que haviem podat les parres amb una mala lluna, perquè no produirien massa fruit. Però, supòs que per tot el que les ha mimades en Biel, s'estan comportant com unes campiones, i d'aquí a un mes ja començarà a madurar tot això i molt més:

I enguany el blat de moro no sé com anirà... En el moment de sembrar-lo vam tenir altres coses per fer, i només tenim una filereta de crispetes. Aquesta setmana n'hem sembrat més, tant de crispetes com aquell gegantí de Mèxic. Això és com està el de crispetes ara mateix:

De dins el compost ens comencen a sortir moltes coses. Una d'elles va ser una cucurbitàcia, que no tenim massa clar si és una síndria o no. De tota manera, noltros la vam treure del compost amb delicadesa i li vam fer un lloc a l'hort, davora les maduixetes. Ja veurem què en surt! També hi ha dues tomatigueres que viuen la mar de felices dins el compost. No les regam, i elles van creixent i creixent, i ja n'hem collit tomàtigues. No les transplantam perquè tanmateix ja tenim moltes tomatigueres al lloc on volem que estiguin, i no les arrabassam perquè produeixen. Això és el fems convertit en menjar!
Vam sembrar també carabasses per fer encarabassat. Tenim dues carabasseres d'aquest tipus que, si són tan productives com la que vam sembrar l'any passat, ens podrem posar les botes aquest hivern de menjar-ne amb les postres! La curiositat és que una llavor de carabassa ("normal") ha germinat suora la planta de carabassera d'encarabassat (vaja joc de paraules!). No l'arrabassarem perquè no n'hem sembrat, de carabasses, i ben bones que són. Hauran de compartir espai i nutrients. Ja veurem com se les arreglen!

Un alquequengi ha nascut, espontani, dins una parada que no hi havia res sembrat. Com que el vell es va morir, deixam aquest que creixi, i esperem que sigui tan productiu com l'anterior (vivint dins una parada, ben regat i ben femat, supòs que encara ho pot ésser més)

I ja fa uns anys que vam podar els tarongers de Es Miramé, i encara no s'havien atrevit a fer cap tarongeta. Enguany pareix ésser que la cosa millora, ara només falta que siguin dolces dolces...



També enguany hem sembrat "cor de bou", que és l'estrella del nostre hort (perquè va ser la primera que vam sembrar, i tots els veïns en xerraven), la única cosa és que va un poquet enrere. Va costar fer-la germinar i que no morís als pocs dies.

Els carabassons també ens donen moltes alegries. Vam sembrar 3 plantes i ens fan un caramull de fruits! I si ens despistem resulten ésser grossíssims. Per aquest motiu i perquè vaig sentir a dir que era molt nutritiu menjar-ne, ara ens menjam també les seves flors, totd'una quan surten. Ara bé, les m'he de disputar amb un caramull d'abelles que les festejen:

És cert que ens van dir que haviem podat les parres amb una mala lluna, perquè no produirien massa fruit. Però, supòs que per tot el que les ha mimades en Biel, s'estan comportant com unes campiones, i d'aquí a un mes ja començarà a madurar tot això i molt més:

I enguany el blat de moro no sé com anirà... En el moment de sembrar-lo vam tenir altres coses per fer, i només tenim una filereta de crispetes. Aquesta setmana n'hem sembrat més, tant de crispetes com aquell gegantí de Mèxic. Això és com està el de crispetes ara mateix:
De dins el compost ens comencen a sortir moltes coses. Una d'elles va ser una cucurbitàcia, que no tenim massa clar si és una síndria o no. De tota manera, noltros la vam treure del compost amb delicadesa i li vam fer un lloc a l'hort, davora les maduixetes. Ja veurem què en surt! També hi ha dues tomatigueres que viuen la mar de felices dins el compost. No les regam, i elles van creixent i creixent, i ja n'hem collit tomàtigues. No les transplantam perquè tanmateix ja tenim moltes tomatigueres al lloc on volem que estiguin, i no les arrabassam perquè produeixen. Això és el fems convertit en menjar!
Vam sembrar també carabasses per fer encarabassat. Tenim dues carabasseres d'aquest tipus que, si són tan productives com la que vam sembrar l'any passat, ens podrem posar les botes aquest hivern de menjar-ne amb les postres! La curiositat és que una llavor de carabassa ("normal") ha germinat suora la planta de carabassera d'encarabassat (vaja joc de paraules!). No l'arrabassarem perquè no n'hem sembrat, de carabasses, i ben bones que són. Hauran de compartir espai i nutrients. Ja veurem com se les arreglen!

Un alquequengi ha nascut, espontani, dins una parada que no hi havia res sembrat. Com que el vell es va morir, deixam aquest que creixi, i esperem que sigui tan productiu com l'anterior (vivint dins una parada, ben regat i ben femat, supòs que encara ho pot ésser més)

I ja fa uns anys que vam podar els tarongers de Es Miramé, i encara no s'havien atrevit a fer cap tarongeta. Enguany pareix ésser que la cosa millora, ara només falta que siguin dolces dolces...


cel des del miramé