No tot són bones notícies... De 4 pollets que van néixer, només un queda viu. Un pollet molt guapo, negret, potetes peludes. Una bolleta de cotó, vaja. Ens estam trobant tots els problemes de joves "pagesos" inexperts.

Un dels pollets es va ofegar dins una caca enorme de la seva mare... no comments.

L'altre, va sortir per baix de la porta, per un forat que van fer les gallines gratant, i va ser berenar suculent dels moixos. (això darrer són suposicions).

I aquest darrer... no ho sabem massa bé. Era el més fluixet, li faltava mitja cara des del naixement, i sa mare el trepitjava contínuament.

No tenc massa clar què passarà amb el petit que ha esdevingut fill únic...

Van naixent els primers fruits...

L'entrada d'ahir xerrava del primer pollet que va néixer. Pareix que encara és viu, encara que té aquella ferida a la cara. Però avui dematí estava ben xalest i etxerevit, amagat a davall sa mare. L'he haguda d'aixecar per saber si hi havia res, perquè no piulaven, ni se movien. Almanco hi havia un germanet també molt espavilat a devora ell.

No els he volgut desbaratar més, però demà ja començaré a fer-los altres fotos, i els durem a la gàbia que els tenim preparada. És xulíssima, i ja penjarem fotos. En Biel ha fet un galliner preciós, i hem tapat els forats que quedaven amb aritja, perquè no puguin entrar-hi rates ni altres bitxos menja-polls.

Ja tenim una de les polletes petites que pon! És na Paula la primera que s'ha animat (la favada que vam comprar fa uns mesos a Sineu). El "problema" és que pon els ous on na Magdalena està covant... i crec que no li agrada gaire. Si no ho creis, mirau la cara de paciència que posa ella...

per cert, ja veurem què feim si dels ous de na Magdalena en surt res...

Per una altra banda, a l'hort estan començant a sortir moltes coses. El que ens té més preocupats és que no plou gens. I no hem posat el tub de goteig, encara...

El magraneret que acabava de néixer quan vam començar l'hort ha tret la seva primera flor. Ja sabem que s'han d'empeltar, que les magranes silvestres són agres. Tot arribarà!

L'estepa blanca que vam dur del Puig Gros de Santanyí quan encara només feia dos ditets està guapíssima, i treu les seves primeres flors.

Les carxoferes diuen adéu, estressades de tants de bitxos. Les he tallades, a veure si els nous reverds surten amb més força. Tanmateix ja fa setmanes que no ens dónen carxofes.

Les primeres flors de carabassó. A la foto una flor mascle (esquerra) i una flor femella (a la dreta) amb el carabassonet a la base. Mmmmh m'encanten les flors de carabassa en tempura, arrebossades, dins ensalada... i no en venen mai a plaça!

El nisprer carregadíssim, i uns nísperos grossos i dolços. La primera floració va donar nísperos massa petits, sense pinyol, però dolços; i aquesta segona floració ha donat uns nísperos de campionat.

Comencen a néixer les plantes de blat de moro de Mèxic (blau).

Tornam a provar amb la "chima di rapa" que ens va recomanar (i regalar llavors) el nostre veí. De moment, hem fet planter i pareix que va molt bé. Ara veurem com creix i madura.

Les primeres flors de mongetera...

Les primeres tomàtigues (de pera). Això sempre fa estiu...

I la floració de les parres (això sí que fa estiu!)

Neixen els pollets

Els ous els vam posar el dia de Pasqua, i la data probable d'eclosió dels ous (dpp, si fóssin personetes, com vaig aprendre amb el meu embaràs) era demà, vint-i-un dia després.

Però sembla que, almenys un, ha sortit primerenc.

L'hem trobat avui matí, piulant a davall sa mare, lleig i brut, com tots els acabats de néixer, i amb una ferideta a la cara. No sabem si és normal o no, però imaginam que amb la clovella de l'ou hi ha aquest risc. Cara d'estar molt cansat, i la mare cara de flipada. Supòs que se n'acaba d'adonar que el pollet és pequinès, i que ella és menorquina... esperem que s'entenguin amb tanta interculturalitat!

Aquí la foto del moment!

primavera, comença el nou cicle

Amb l'arribada del bon temps, dels dies llargs, del sol i les ganes d'estar per fora, hem reprès les ganes i la il·lusió de sembrar i mimar la terra. I, evidentment, la terra ja ens ha començat a regalar alguns dels seus fruits: maduixes, carxofes, nísperos ...

I també algunes imatges belles, com els ocellets i les papallones que ens visiten.

Una adquisició nova ha estat una desbrossadora, amb la que hem deixat la tanca amb una bona gespeta on podem jugar amb n'Aineta.

Per una altra banda, hi ha les gallines. Vam tenir dues baixes, que van ser en Nan, el gall, i na Marina, la gallina francesa.. Se van tirar dins la gisterna, ves tu a saber què hi cercaven!

Vam anar a Sineu i hi vam comprar dues polletes noves: una favada menorquina, i una menorquina tota blanca. Vam aprendre que les gallines favades són la mescla de menorquina blanca i menorquina negra.

Ara, en total, tenim 5 gallinetes: na Pintada, na Magdalena, na Nina (nascuda a Es Miramé), na Paula i na Tiana (aquestes dues són les jovenetes de nova adquisició).

I ous, cap ni un! les tres darreres encara són molt joves, i les dues grans s'han posat lloques. Na Magdalena no crec que li vagi massa bé, perquè romp els ous (vaja!), i na Pintada supòs que li anirà súper bé perquè no se'n mou, de damunt aquells 7 ouets! Els ous són de gallina Pekín. Un amic de la infància ens va passar els ous caponats d'aquesta raça. Són petitons, i sabem que tant els gallets com les gallinetes d'aquest tipus són molt dòcils... Ja veurem!

Descans hivernal i represa

L'arribada de n'Aineta ens ha ocupat mig any fins el punt de no haver sembrat res des de l'estiu.

Ara començam a llaurar les parades, a posa-hi compost i fems de somera i, en tenir-ne, palla.