Però sembla que, almenys un, ha sortit primerenc.
L'hem trobat avui matí, piulant a davall sa mare, lleig i brut, com tots els acabats de néixer, i amb una ferideta a la cara. No sabem si és normal o no, però imaginam que amb la clovella de l'ou hi ha aquest risc. Cara d'estar molt cansat, i la mare cara de flipada. Supòs que se n'acaba d'adonar que el pollet és pequinès, i que ella és menorquina... esperem que s'entenguin amb tanta interculturalitat!
Aquí la foto del moment!
cel des del miramé
5 comentaris:
Ara ja m´agrada mes...Deman quan n´hi hagi mes (i siguin un poco mes grans) venir o vourerlos amb na Marina....
Que be!! es meu home diu: Han nascut dins una pica? JAJAJA!!! Ja sou un mes a la familia....
Evidentment que podreu venir a veure'ls. Diga-li a na Marina que n'Aina estarà encantada de mostrar-li els pollets i fer-li visita guiada al galliner.
I sí, Cati. Li pots dir al teu home que tenc unes gallines un tant estranyes, i se va posar lloca a la pica de l'antiga cuina. Quan hagin nascut tots els canviarem i els posarem a un gallineret que els hem preparat. (la pica de la cuina és el menjador dels moixets, i tres setmanes de menjar en terra ha estat ja molta paciència per ells!)
Hermoso... la gallina cuidando de su cria
Sí, Cynthia, y va aumentando la familia!! Pronto habrá más fotos de pollitos. Esta mañana ya estaba limpio, el polluelo, y tenía almenos un hermanito... Cuando venga Romina flipará.
Publica un comentari a l'entrada