Un dels pollets es va ofegar dins una caca enorme de la seva mare... no comments.
L'altre, va sortir per baix de la porta, per un forat que van fer les gallines gratant, i va ser berenar suculent dels moixos. (això darrer són suposicions).
I aquest darrer... no ho sabem massa bé. Era el més fluixet, li faltava mitja cara des del naixement, i sa mare el trepitjava contínuament.
No tenc massa clar què passarà amb el petit que ha esdevingut fill únic...
cel des del miramé
3 comentaris:
Esper que el que queda conseguesqui viure!!!
Jo també esper que visqui, el pollet. Però si no és així, totes aquestes peripècies serveixen per aprendre, i fer-ho més bé les properes vegades. Fa un any en van néixer 9, i tots van sobreviure un mes o dos. Estavem encantats, i un poc assustats, amb tanta família. Però va ser que les mamàs gallines els "desmaméssin" i van anar desapareixent (suposam que devorats per qualque milana o això). En van sobreviurer dos, i un d'ells va caure dins un pou quan tenia uns 9 mesos (ja era tot un gallet, molt guapo, per cert). D'aquí que haguem construit la gàbia amb molt d'esment.
per cert, m'he equivocat i he suplantat la identitat de'n Biel al comentari anterior. Som n'Eulari la que t'ha contestat!!
Publica un comentari a l'entrada