20/11/07

Constel·lacions

De vegades, començar un viatge és senzillament posar-se en marxa. No importen gaire ni els preparatius, ni l'equipatge, ni el traçat de la ruta; tan sols començar a caminar.
Així és com hem iniciat aquesta aventura en es Miramé: sense eines, sense tècniques, sense sebre què ens depara. L'energia que ens mou són els vius records de n'Eulàlia-nina i la meva curiositat d'explorar un univers desconegut però latent en algun racó del codi genètic.
Com els antics viatgers, que observaven al cel les constel·lacions per traçar la seva ruta, nosaltres ens hem passat moltes nits cercant des de diferents llocs (Panticosa, Irati, Coll de Sóller, Mondragó...) la nostra constel·lació, algunes fites. Era qüestió de temps i paciència. Sabem que al cel hi ha representat el Món sencer, només hem d'aprendre a llegir-lo.
Després d'un parell d'anys i un parell de cursos per Costitx, finalment vàrem anar traçant un esbós de la nostra ruta, una idea de per on començar.
Si heu observat mai el cel amb atenció, veureu fins a quin punt és un mirall del món. Si heu après a fer-ho de nit, provau de fer-ho de dia i veureu que les imatges són molt més netes i clares. I així és com els nostres primers esbossos es varen anar concretant en la nostra constel·lació, en el triangle vital: Na Boneta - es Miramé - Ca sa Padrina.

ES MIRAMÉ ocupa el nostre present.
CA SA PADRINA ens connecta amb el passat.
NA BONETA serà la nostra aventura en un futur.